Causa de dissolució i insolvència simultànies

En cas de dificultats financeres, l'administrador ha de complir una sèrie d'obligacions. Si no, pot haver de respondre solidàriament amb l'empresa dels deutes socials. Entre altres, l'administrador ha d'actuar en els casos següents:

• Dissolució per pèrdues. Quan les pèrdues deixin el patrimoni net reduït a la meitat del capital social, l'administrador té el deure de convocar una junta en el termini de dos mesos per acordar la dissolució o prendre les mesures que restitueixin l'equilibri patrimonial.
• Insolvència. Així mateix, si l'empresa no pot atendre regularment les obligacions de pagament o preveu que no ho podrà fer en un futur pròxim, l'administrador ha de sol·licitar el concurs de creditors.

Ara bé, quan les dues coses són simultànies, ara la llei especifica com cal actuar.

Si hi ha insolvència i a més pèrdues que redueixin el patrimoni net a la meitat del capital social, els administradors no hauran de convocar una junta per acordar la dissolució si, dins el termini de dos mesos des de la causa de dissolució (o, si escau, des de l'acceptació del càrrec), activen els mecanismes de la insolvència. Per tant, l'administrador ha de valorar la situació de l'empresa i la viabilitat d'assolir un acord amb els creditors per remuntar-la o sol·licitar directament el concurs.

Si s'inicia una negociació amb els creditors, queda en suspens el deure legal d'acordar la dissolució per pèrdues durant les negociacions esmentades (per un termini de tres mesos prorrogables per tres mesos més). Després de les negociacions, si la societat està en insolvència actual i no ha aconseguit un pla de reestructuració, haurà de sol·licitar concursos i, si no està en estat d'insolvència però sí en causa de dissolució, haurà de convocar una junta en el termini de dos mesos per acordar la dissolució o remoció de la causa.

A més de tot això, ara la llei també matisa que la responsabilitat de l'administrador es limita als deutes posteriors a l'acceptació del càrrec. Abans aquesta limitació no existia i responia dels deutes posteriors a la causa, no a l'acceptació del càrrec. I, d'acord amb això, es matisa també que, en cas que el nomenament de l'administrador sigui posterior a l'esdeveniment de les causes d'insolvència o dissolució, es presumirà –tret de prova en contra– que els deutes generats són de data posterior a l'acceptació del càrrec.