Concurs. Frustració de cobrament

El termini de prescripció per exercir l'acció individual de responsabilitat dels administradors concursals i obtenir una indemnització pels danys soferts per la frustració del cobrament d'un crèdit comença quan el creditor contra la massa té la certesa que el seu crèdit quedarà impagat i en quina mesura, que ordinàriament sorgeix quan finalitzen les operacions de liquidació dels actius i no hi ha expectativa de reintegració d'actius a la massa.

Així ho ha expressat el Tribunal Suprem (TS) en una recent sentència resolent un supòsit al si del concurs d'una societat, quan un dels seus creditors contra la massa va interposar una demanda contra l'administració concursal pels danys i perjudicis que havia provocat que alterés l'ordre legal de pagament dels crèdits contra la massa injustificadament per no respectar el criteri de venciment, la qual cosa va provocar que el seu crèdit s'ajornés a un moment en què ja no hi hagués actius.

Els tribunals van concloure que l'acció havia prescrit, ja que el termini de prescripció (1 any) s'havia de computar a partir del moment en què el dany era determinable, que en la seva opinió va sorgir molt abans, des que va tenir coneixement del pla de liquidació.

El TS ha estimat el recurs del creditor amb els següents arguments:

• L'acció exercida en aquest cas és l'acció individual de responsabilitat (no la col·lectiva). Aquí el dany ha de ser directe als interessos econòmics de la persona que exerceix l'acció (en el col·lectiu a la massa i la indemnització va a la massa).

• La norma concursal anterior al 2020, que és l'aplicable aquí, no regulava el termini de prescripció d'aquesta acció individual, per la qual cosa el termini de prescripció és el d'1 any del Codi Civil per a les accions de caràcter extracontractual.

• El càlcul d'aquest termini de prescripció haurà de començar des del moment en què el demandant perjudicat coneix el dany sofert i pot exercir l'acció. I aquí el creditor contra la massa no està en condicions d'exercir la seva acció fins que no tingui la certesa que el seu crèdit quedarà impagat i en quina mesura, cosa que sol passar quan finalitzen les operacions de liquidació dels actius.

En opinió del Tribunal Suprem, mentre la liquidació estigui en curs i els informes trimestrals no estableixin amb un mínim de certesa l'abast de la impossibilitat de pagar el crèdit contra la massa del creditor, no es compleix la circumstància que justifica l'inici del càlcul del termini de prescripció per exigir responsabilitats a l'administració concursal.

Cal recordar que la normativa vigent, introduïda el 2020, sí que estableix una menció a la prescripció de l'acció individual de 4 anys, comptats des del moment en què es coneix el dany o perjudici pel qual reclama i, en tot cas, des del moment en què cessen en el seu càrrec els administradors concursals o els auxiliars delegats.